Colonitzats – Josep Perera

Estic veient els partits de l’Eurocopa de futbol on juga la selessión espanyola i el que més
em crida l’atenció és una paraula: GDANSK. Aquest és el suposat nom de la ciutat suposadament polonesa on juga Espanya. Sorprèn que cap periodista s’interessi pel tema , sembla que parlem d’una ciutat polonesa de tota la vida , però qualsevol persona que agafi una enciclopèdia veurà que en realitat aquesta ciutat és l’antiga ciutat hanseàtica de Danzig , fundada el segle XIII pels alemanys. Danzig havia sigut sempre una ciutat nacionalment alemanya, el 1945 un 95% de la seva població eren alemanys, però en acabar la Segona Guerra Mundial algú va decidir que això s’havia acabat.

Quan el president de la URSS , Stalin , que era com a mínim igual de criminal que Hitler, va veure que guanyaria la Segona Guerra Mundial, va agafar un mapa d’Europa per decidir quins territoris es quedaria. Es va annexionar Lituània, Letònia, i Estònia , un tros de Romania, un tros de Txecoslovàquia i li hauria agradat també annexionar-se tota Polònia, però com que Polònia era aliada de les potències vencedores no ho va poder fer. La solució va ser moure el mapa de Polònia centenars de Kilòmetres cap a l’Oest, com si fos un moble.

Stalin es va quedar amb tota la Polònia oriental i milions de polonesos van ser deportats d’unes terres que havien sigut seves des de feia segles. Se’ls va obligar a instal·lar-se a les regions més orientals d’Alemanya, Silèsia , Pomerània i la Prússia Oriental, i tots els alemanys que vivien allà des de feia també segles van ser convidats a marxar o directament van ser anihilats. En poc temps ciutats alemanyes com Danzig o Konigsberg van quedar arrasades i despoblades i tots els signes d’identitat alemanys destruïts. Danzig va ser repoblada amb polonesos i Konigsberg , l’antiga capital de la Prússia Oriental, va ser repoblada amb russos.

El cas de Konigsberg és encara més sagnant, els soviètics la van rebatejar amb el nom de Kaliningrad, i va passar de ser una opulenta i orgullosa ciutat hanseàtica a ser una grisa ciutat d’estètica soviètica , una base militar russa en mig de Polònia i Lituània, habitada per gent totalment estranya a aquell territori. La nova Kaliningrad és una ciutat fantasmagòrica i horrible , però al bell mig de la ciutat queda un últim vestigi de dignitat que els soviètics no van destruir: l’estàtua d’Immanuel Kant , el gran pensador prussià que va néixer i morir a la ciutat de Konigberg durant el segle XVIII. La seva estàtua serveix per recordar que aquella ciutat havia sigut una ciutat rica i pròspera i per recordar quina és la veritable identitat d’aquell territori. En canvi , la presència dels colons russos serveix per recordar la vergonya de les guerres i les barbaritats que es poden arribar a fer amb els moviments massius de població.

Alemanys i polonesos van ser expulsats per la força de les seves terres, però això no només els hi ha passat a ells , també els hi va passar en el seu dia als tàrtars que vivien a la península de Crimea , o als grecs que vivien al nord de Xipre , i ens podia haver passat també als catalans a l’època de Felip V . Des de l’època dels romans la manera més efectiva i cruel per conquerir un poble i destruir-lo són els moviments massius de població: la deportació , la colonització i l’extermini físic de les persones.

Fixem-nos en el cas de la Catalunya Nord; per destruir la cultura catalana els francesos han fet de tot , però les mesures més efectives han sigut els moviments massius de població. Pensem en la Primera Guerra Mundial, que va suposar la pèrdua de tota una generació de joves nord-catalans, “casualment” als nord-catalans els hi tocava sempre anar a primera fila de la batalla , les ordres es donaven en francès i al cap davant de la tropa anaven sempre els catalans i els occitans, molts dels quals ni tan sols entenien el francès. El resultat va ser una mortalitat enorme entre els soldats nord-catalans, molt més alta que entre la resta de soldats. Una altra decisió que va afectar decisivament la demografia de la Catalunya Nord va ser la Guerra d’Algèria , quan el 1962 un milió de colons europeus van ser expulsats d’Algèria va resultar que la gran majoria d’aquesta gent va anar a parar a Occitània, a la Catalunya Nord i a Còrsega, una altra suposada “casualitat”. Darrerament la Catalunya Nord s’ha convertit en una espècie de “balneari daurat” on emigren els jubilats francesos que volen viure envoltats de sol , una altra “casualitat” . Aquestes tres casualitats juntes , més altres coses , és el que ha acabat trinxant la demografia de la Catalunya Nord i és el que ha acabat originant l’arraconament de la nostra llengua i la nostra cultura.

Qui digui que els moviments massius de població són innocus i només provoquen efectes positius és un mentider, i si ho diu només pot ser perquè sigui rematadament imbècil, perquè defensi interessos contraris als del nostre país, o perquè sigui un corrupte. Si els catalans encara no hem acabat com els alemanys de la Prússia Oriental o com els Tàrtars de Crimea ha sigut perquè la divina providència no ho ha volgut , però potser ja va sent hora que fem alguna cosa contundent contra les polítiques de colonització massiva que patim des de fa dècades i contra els corruptes que ens malgovernen i no ens treuen d’aquest atzucac.

Article de Josep Perera: http://somnoticia.cat/2012/06/22/colonitzats/